Conclusions del Bloc 1: La Biblioteca i les persones que hi treballem


Cerdan (1)

 

El Bloc 1 de la Jornada La biblioteca, àgora de ciutadania, estava dedicat a les persones que treballem a les biblioteques i a les relacions que es creen amb els usuaris. L’interès d’aquest bloc era centrar-nos , per tant, en la vessant humana del servei bibliotecari.

Es va plantejar com una taula rodona /espai de debat entres dos ponents (Adela D’Alós i Lluís Agustí) amb una moderadora (Carme Fenoll) que anava introduint temes, preguntes i supòsits que s’anaven comentant.

El plantejament previ a l’hora de seleccionar els temes a tractar va ser centrar-nos en els següents aspectes:

-Importància de les relacions humanes en la biblioteca pública del s.XXI

-Pot una persona/ un equip definir un model de biblioteca?

-Figura del bibliotecari integrador davant públic del tercer sector

-Aplicació del codi deontològic: drets i deures

-Quina ha de ser la nostra formació ideal en la societat del s.XXI

-Pot un bibliotecari ser un “influencer”?

 

A partir d’aquí els ponents proposen una bibliografia prèvia .

El debat dura 1 hora i 30 minuts aproximadament. La Carme Fenoll planteja les mateixes preguntes al matí que a la tarda però el desenvolupament del debat és diferent. S’accepten les aportacions del públic mentre dura el debat.

Les preguntes plantejades són les següents:

1- Tres raons per contractar bibliotecaris l’any 2030

2-Un bibliotecari a imitar

3-Un bibliotecari a extingir

4-Tres propostes d’hàbits trencadors

5-Quina formació hauríem de tenir els bibliotecaris del s. XXI?

6-Quin personatge de ficció contractaríem per treballar a la nostra biblioteca?

7-Quin és el mètode de selecció ideal?

8-Cal l’externalització de serveis?

9-Una certesa…

 

CONCLUSIONS:

 

1-Raons per contractar bibliotecaris l’any 2030

  • L’any 2030 caldrà contractar bibliotecaris perquè s’estan construint biblioteques (grans equipaments) en molts països desenvolupats. Si hi ha biblioteques caldran bibliotecaris.
  • Hi ha un gran volum d’informació a disposició dels ciutadans i cal algú que gestioni l’accés a aquesta informació.
  • Les biblioteques seguiran essent necessàries per la creació de coneixement local.
  • Les biblioteques poden incidir molt positivament a optimitzar els recursos energètics del país, oferint les seves instal·lacions i formant als usuaris en l’ús eficient de l’energia.
  • Caldran bibliotecaris perquè som un col·lectiu versàtil i adaptables a les noves necessitats que sorgiran. Les biblioteques seran diferents de com les entenem ara, però els bibliotecaris seguiran essent necessaris.

 

2- Un bibliotecari a imitar

  • Aquell que sigui capaç de recomanar un llibre amb passió, i per tant, que li agradi llegir.
  • Aquell que conegui bé la seva biblioteca (ubicació, població, tipus d’usuaris,…).
  • Aquell que pugui aportar a la biblioteca alguna cosa original i que ofereixi un bon servei als usuaris.
  • D’entrada qualsevol persona que manifesti curiositat per allò que l’envolta.
  • Aquell, que quan parla dels problemes de la seva darrera feina ho fa amb moderació.
  • Aquell que dedica el seu temps de fenia dins la biblioteca allà on hi ha la necessitat.
  • Aquell que aprofita les ocasions per establir contacte amb els usuaris (“fer taulells”) i no les defuig. D’aquesta manera s’obté una imatge “ecogràfica” i no “radiogràfica” de les necessitats de la població a la què donem servei.

 

3-Un bibliotecari a extingir

  • Qualsevol persona molt estricte amb les normes.
  • Qualsevol persona que defuig del tracte amb l’usuari i “s’amaga darrera una pantalla”.
  • Qualsevol persona que no mostri una actitud acollidora i amable. Cal tenir en compte que la nostra feina es una feina de servei a l’usuari i per tant hem de garantir al màxim la seva satisfacció. Els tres primers minuts d’uns servei marquen la qualitat i la percepció d’aquest servei i després és difícil modificar-ho. Hem de treballar enfocats en la proximitat al ciutadà. En aquest sentit apostem per la tècnica SERF QUAL que garanteix:

-un servei individualitzat

-confidencialitat

-rapidesa

-confiança

-aspectes tangibles: bona higiene, imatge, …

 

4-Propostes d’hàbits trencadors:

  • Es planteja la possibilitat de dur a terme la tècnica del “comprador misteriós” com fan a grans empreses tipus “Corte Inglés”, és a dir, que un bibliotecari visiti de manera anònima altres biblioteques i anoti aquells ítems que consideri interessants tan a imitar com a millorar.
  • És interessant anotar el temps dedicat a cada tasca/feina que fem a la biblioteca. Això fa repensar processos. Innovar és repensar allò que fas de forma diferent
  • Es planteja la possibilitat de retornar a l’essència i deixar d’oferir tantes activitats i/o serveis als usuaris. Però ens plantegem: quina és la nostra essència? No és la de ser útils a la ciutadania? Està clar que avui la paraula bibliotecari (que és deguda al continent del nostre lloc de treball, és a dir a l’edifici) traspassa les parets de la biblioteca.
  • Les reunions d’equip haurien d’estar integrades per totes les persones que treballen a la biblioteca sigui quin sigui el seu nivell dins la jerarquia, és a dir, des de la direcció fins el personal de neteja. La biblioteca som tots.
  • Algunes biblioteques plantegen hàbits trencadors basats en tècniques de grup. Per exemple els treballadors de la Biblioteca Joan Vinyoli (Santa coloma de Farners) que periòdicament fan una coreografia al matí abans d’obrir al públic. Això els incideix positivament en la feina i dona cohesió al grup.
  • És important que a la biblioteca tothom faci allò que més li agrada. Som prou versàtils per aconseguir-ho. El problema està en les biblioteques petites en que una sola persona ho ha de fer tot.
  • És important sortir de la biblioteca. Dedicar una estona de feina a visitar el territori i crear sinèrgies amb altres serveis.
  • L’Anna Merino (Biblioteca de Torredembarra) defensa que tothom que treballa a la seva biblioteca és “bibliotecari”, sigui quin sigui el nivell de la plaça que ocupa.
  • Es proposa l’intercanvi temporal de personal entre biblioteques de manera planificada que desenvoqui en una avaluació entre biblioteques.
  • Parlar no d’usuaris sinó de lectors o llegidors. I fer-ho en singular i no de manera abstracta.

 

5- Quina formació hauríem de tenir els bibliotecaris del s. XXI?

Quan l’usuari rep allò que s’espera , la seva percepció de qualitat és igual a zero. Per tant hem de superar aquest llindar i donar un “plus” de qualitat a allò que oferim. Només si donem més del que s’espera obtindrem qualitat de servei. Això s’aconsegueix també gràcies a una bona formació. Pensem que caldria formació en:

-Màrqueting

-Anàlisi de processos

-Plans de qualitat

-Avaluació de serveis

-Lectura, lectura, lectura, lectura (hauríem de poder llegir a la feina tres quarts d’hora cada dia)

Ens plantegem si la professió del Bibliotecari és vocacional , agafant el sentit etimològic de la paraula, fent referència a la pròpia crida. Gairebé tots pensem que sí però també sabem que molts hem arribat a la professió venint d’altres disciplines. Arribem a la conclusió que el que tenim és vocació de servei i satisfacció al sentir-nos necessaris. És el que anomenem “orgull bibliotecari”.

Parlem del COBDC i pensem que el fet d’estar col·legiat pot contribuir a una societat millor, però en cap cas cal fer-ho per gremialisme.

 

6-Quin personatge de ficció contractaríem per treballa a la nostra biblioteca?

  • LLuís : La Sta. Laburnum del llibre de Quentin Blake, El segrest de la bibliotecària. Simpatia, rapidesa, capacitat d’adaptar les normatives en eines positives i , sobretot, aconseguir convertir nous usuaris en lectors.
  • Adela: Alicia al país de les meravelles, per la seva curiositat.
  • Lluís: Alberto Manguel (autoficció)
  • Adela: Mafalda, un toc de sinceritat.
  • Lluís: Guillem de Baskerville, del Nom de la Rosa, L’erudició en si mateixa no és un valor si no s’hi afegeix la passió per transmetre el coneixement.
  • Públic: Pipi Calzaslargas, per la capacitat de transgredir les normes.
  • Carme: Manolito Gafotas, pot ser divertit a la sala infantil.
  • Públic: Gandalf, del Senyor dels Anells, per la seguretat que dona quan alguna cosa no va prou bé.

 

7-Quin és el mètode de selecció ideal?

  • El mètode utilitzat en els Idea Stores (Londres). El propi personal selecciona els companys de feina.

Tot i no proposar un mètode concret surten les següents idees:

  • Cal garantir una varietat de gènere, edat, cultura , interessos i perfils. Un equip variat és desitjable, però és molt més important la implicació i la passió.
  • Cal preparar molt bé les entrevistes de feina, ja que donen molta informació de la persona a contractar.

 

8-Cal l’externalització del serveis?

Tenint en compte que la biblioteca és un entorn versàtil es podria tenir en compte l’externalització només en aspectes molt concrets on el personal no hi pogués donar resposta.

9- Una certesa…

  • Adela:La diferència entre uns servei bo i un servei mediocre passa per nosaltres, és a dir, per les persones.
  • Lluís: La biblioteca canviarà però no el valor de les persones que fan moure la biblioteca.
  • Públic: Quina sor tenim de ser bibliotecaris!

 

 

    conclusions  galeriadimatges  twitter-logo

 

logos3