Conclusions del Taller 2: Focus Jove


Cerdan (1)

 

El document que presentem s’estructura en dues parts: en primer lloc s’hi fa una breu descripció de com es va desenvolupar el taller Focus Jove, i en segon lloc es llisten les conclusions que se’n van extreure.

 

Desenvolupament del taller:

BENVINGUDA dels participants. Només arribar, se’ls dona un post-it i cadascú escriu la idea principal de què és una biblioteca per a joves, o de què hauria de ser. Són, bàsicament, idees genèriques i conceptes.

La Marta Puig, bibliotecària i membre del Comitè organitzador, i responsable del taller juntament amb Carla Canongia, fa la introducció del taller i en planteja els 3 grans blocs a treballar:

  • Com ha de ser una biblioteca per a joves
  • Quines característiques ha de tenir un/a bibliotecari/a juvenil
  • Com ens hem de comunicar amb els joves

Després de la presentació, Mari Cruz Acín, directora de la biblioteca per a joves de SaragossaBJ Cubit, en explica el projecte des dels seus orígens: des de la història de l’edifici (una antiga fàbrica de sucre) fins a perquè es diu Cubit; ens explica que tenen dos instituts molt a prop, però que donen servei a tots els instituts de Zaragoza; que al barri al voltant del BJCubit hi ha pisos nous, però que més enllà ja hi ha un barri amb unes necessitats diferents, amb una renda mitja- baixa.

Ens explica que es va inaugurar el 2010, en plena crisi i van estar més de 3 anys sense pressupost. També que el seu “target” de públic és de 12 a 30 anys, que és una biblioteca únicament pensada per a joves i que el seu fons així ho mostra. Que no tenen llibres infantils, tenen una secció de -12 anys (que comença amb els Stilton), que encara no tenen àlbums il·lustrats, però que aviat en tindran.

Ella considera que hi ha tres franges clarament diferenciades, de 12 a 14/15 anys; de 15 a 19 anys i de 20 en endavant.

Pensa que els joves quan senten la paraula BIBLIOTECA, els tira enrere, que hem de buscar altres noms. (Espai jove, tria jove….)

Després de fer aquesta introducció, Mari Cruz Acín inicia el taller prenent com a punt de partida els post-its escrits pels participants. I a partir d’aquí es van discernint els diversos temes que havíem previst.

La conversa flueix i coneixem algunes experiències:

  • Al BJ Cubit hi ha sempre música, que sona a través de la megafonia. La música la tria el personal de la biblioteca, però s’accepten peticions dels usuaris.
  • El fons està organitzat per centres d’interès fixes. La CDU no s’hi utilitza.
  • Ens explica un projecte que duen a terme a la BJ Cubit amb els instituts: joves que s’han portat malament i que els expulsen dos o tres dies de l’Institut, en comptes d’estar-se a casa, les hores que haurien d’estar a l’Institut estan a la Biblioteca, fent els deures; això ho han aconseguit amb la signatura d’un conveni.
  • VIRUS LECTURA. 2011-2012 (0 pressupost), 2013 únicament pressupost per a material d’oficina; com que no podien comprar fons van començar a admetre donacions, i ara s’han convertit amb un punt oficial de bookcrossing (el segon més important d’Europa)
  • Ens explica que dilluns 18 de juny comença la tercera edició de CAMPUS BOOKTUBE CUBIT 2018, que se’ls explica als joves com fer un guió, com expressar-se, com gravar-se, com fer el muntatge de vídeos en definitiva com fer tot el procés (aquest campus dura dos setmanes) i té molt d’èxit entre els joves.
  • Concursos a través de Twitter. Ens explica l’experiència del projecte del concurs d’Amaral, durant 5 dies van fer entrega d’entrades 2×1 per anar al concert d’Amaral. Van amagar les entrades, als llibres que tenien a veure amb les seves cançons i anaven donant pistes per Twitter.
  • A BJ Cubit totes les activitats estan patrocinades per Coca-Cola, que els proporciona begudes sense sucre; una empresa de màquines vending els deixa cafeteres; Ikea els cedeix mobiliari per a exposicions; una central de reserves d’hotels va pagar una nit d’hotel a una booktuber…

 

Conclusions:

  • OFERTA DIFERENCIADA: clarament a favor d’oferir espais, fons i activitats exclusius per a joves. Cal que els joves estiguin a la biblioteca com si fossin a casa seva.

 

  • JOVES AUTÒNOMS: cal que els joves es moguin lliurement per l’espai, i que ràpidament s’hi ubiquin i en coneguin l’organització. L’espai és seu.

 

  • MOBILIARI: puffs, tamborets, … tot molt informal. Aquest tipus de mobiliari té dues funcions. Per una banda que el jove s’hi trobi bé i per l’altra evitar que hi vagi gent gran per la dificultat física d’asseure’s-hi.

 

  • Lliure i potent

 

  • CONTACTE i ACOMPANYAMENT: els joves també necessiten el contacte amb els bibliotecaris, sentir que són en un espai on, si ho volen, rebran un acompanyament. Cal tractar-los amb respecte i afabilitat.

 

  • INNOVACIÓ: intentar estar a la mateixa altura que els joves, estar sempre al dia.

 

  • GESTIÓ PARTICIPATIVA: tenir en compte les propostes dels joves, entrevistar-s’hi, facilitar els suggeriments i adequar la oferta d’activitats a les seves necessitats i gustos (jocs de rol, eslams poètics… Fomentar el treball conjunt amb els punts joves de cada municipi.

 

  • PROFESSIONALS: cal que les persones que estiguin al capdavant d’una biblioteca per a joves siguin persones obertes, amb esperit jove, sense por a llançar-se (prova-error).

 

  • En relació a aquest esperit de superació i de no defalliment, la Mari Cruz Acín ens comenta que els seus clubs de lectura juvenil han fracassat varies vegades, però que aquest any l’ha conduit un #booktuber i que han llegit un llibre al mes. Ella pensa que els #booktubers molt aviat desapareixeran, perquè aquests és convertiran en youtubers.

 

  • COMUNIACIÓ: els joves no volen que els atabalem, el millor per comunicar-nos-hi és el WhatsApp corporatiu. Cal que estiguem al dia de les últimes tendències en l’ús de les xarxes socials. Ara mateix, el Facebook ja és història i està triomfant Instagram. Fins que aparegui una altra xarxa que, com a bibliotecaris, també haurem de conèixer i utilitzar.

 

  • PATROCINIS: cal que busquem el suport i la complicitat de tot tipus d’empreses, departaments, associacions,… que ens puguin oferir coses que atreguin els joves a les nostres activitats.

 

  • CONEIXEMENT DEL FONS: cal que llegim molt, que coneguem el nostre fons i les últimes tendències; cal que siguem capaços de parlar de llibres amb els nostres joves, i de música, i de cinema i de videojocs…

 

  • “El templo de las mil puertas”, la revista online de literatura juvenil. Són persones independents, que no treballen per cap editorial i que fan ressenyes sobre llibres de novel·la juvenil.

 

 

    conclusions  galeriadimatges  twitter-logo

 

logos3