Conclusions del Taller 4: Històries de vida i la construcció de les identitats locals


Cerdan (1)

 

En aquest taller que ha presentat i conduït Fernando Júarez-Urquijo (Biblioteca de Musquiz) s’ha parlat de la importància del relat: Qui ens explica un fet i perquè ho fa? Tradicionalment als arxius i als fons de col·lecció local comptem amb documents escrits (llibres, articles de revista, fotografies, etc) que s’han fet per persones que tenien interès per explicar els fets o documentar des d’un punt de vista. En la societat connectada la creació, manteniment i difusió de la memòria és substancialment diferent. El fet local ja no es transmet únicament en paper ni és excepcional. Els fets locals són quotidians , plurals, multimèdies i els difonen a través de les xarxes socials per ciutadans que comparteixen les seves vivències amb altres persones.

Una de les tasques tradicionals de la biblioteca és recopilar, salvaguardar i difondre allò que és únic el nostre patrimoni local. La biblioteca continua essent la primera opció de cerca per a tots aquells que necessiten informació i documentació local.

Però ja no en tenim prou amb limitar-nos a recollir tot el que s’ha publicat a la premsa local, les publicacions oficial si tots aquells llibres d’erudits que es van publicar fa anys.

Creiem que és necessari apostar per la creació de la memòria local des d’una posició més pro activa, potenciant el nostre paper de intermediaris, creadors i prescriptors de la informació, animant sempre que estigui al nostre abast als usuaris a crear continguts per a que puguin ser reutilitzats.

Les institucions públiques segueixen impulsant iniciatives de recerca, creació i difusió però actualment no són els únics.

Els col·lectius que vulguin preservar la seva identitat i els seu llegat deuran adaptar-se al nou ecosistema informacional.

 

Biblioteca i Interseccions

La biblioteca és un espai d’intersecció entre persones, un node que facilita el contacte d’interessos comuns i cada vegada més un lloc on s’estimula als lectors/usuaris per a la creació de nous continguts.

Nosaltres els/les bibliotecaris/es som els que possibilitem aquesta intersecció.

 

Replantejar fonts i autors

Ser conscients què tenim moltes fonts d’informació i documentació fiables. Mantenir i difondre tot aquest allau de nous documents necessita:

  1. El reconeixement d’aquesta riquesa creada incessantment pel conjunt de la societat.
  2. Un replantejament de fonts i autories.
  3. Un impuls de creació, sobretot en digital.

En l’escena de sobreabundància informativa i documental devem readaptar la col·lecció local a la proliferació de creadors de continguts, a les noves formes de demanda, a les noves maneres d’accés i utilització de la informació, als nous dispositius mòbils.

 

Construir ponts: acostant les noves fonts i els nous formats

Si en el nostre fons no tenim alguna cosa interessant que busca un usuari el que si que podem és fer una de les feines que fem con experts en biblioteconomia i documentació que és cercar, localitzar, possibilitar la creació del que encara no existeix en un suport físic o digital i posteriorment difondre-ho.

En relació als repositoris digitals cooperatius podem anticipar les cerques específiques relacionades amb el nostre fons local i tenir-ho fàcil per a la seva visualització al nostre web, bloc, etc.

Podem reconvertir una necessitat puntual d’informació en un servei de documentació local on es reutilitza un contingut de qualitat.

La facilitat que tenim avui dia per crear continguts ens situa en un escenari ben curiós: tenim abundància de materials de gran valor local que s’han creat sense voluntat de “construcció de memòria” i que no tenen una autoria de qualitat contrastada (segons els criteris clàssics) que dificulta la seva inclusió en les col·leccions locals de la biblioteca. És una documentació valuosa que no podem trobar als catàlegs ni als diferents fons digitals cooperatius (Trencadís, Memòria Digital de Catalanya, Europeanna, Hispana, etc).

 

El factor humà és clau: parlar, proposar

La conversació amb l’usuari (formal o informal), ens ajuda a crear una xarxa social a teixir una complicitat molt beneficiosa per l’usuari i també per la biblioteca. L’usuari és una gran font d’informació. El coneixement “no tangible”, la investigació i recopilació de fonts orals per la reconstrucció de ma memòria col·lectiva. L’usuari és l’element clau per enriquir la col·lecció local.

La tecnologia ens converteix en editors. Podem abordar l’edició de continguts com autors i també com a impulsors de la creació i la posterior edició.

 

 

    conclusions  galeriadimatges  twitter-logo

logos3